Ara notem com si tanquessim el cicle. Aviat farà un any que sóm aquí. Sembla increible.
De la fase d'emoció inicial de l'agost passat a una aparent normalitat i rutina dels dies d'avui. Han passat moltes coses i continuen passant. D'això va la vida, aquí i a tot arreu.
Ara estem en fase primaveral. A la tardor fulles, a l'hivern neu, a la primavera fang i ara... flors, al·lergies, mosquits i PÈLS DE GOS!!!!!
Ens estrenem amb això de tenir gos a casa i l'Archie deixa pèls, boles de pèls, grans acumulacions de pèls per a tot arreu. I a sobre dels pèls del gos s'hi afegeixen els pèls del conill!!!
Els que teniu gos ara mateix deveu tenir un mig somriure a la cara, oi???
És ben emprenyador...
La ciutat està en moviment. Després del fred de tants mesos tot esclata, la gent surt, passeja, córrer, juga al golf, a tenis, fa de tot el que pot a l'aire lliure. La gent aprofita a tope els dies de bon temps.
La Laura s'ha estrenat amb els seus primers campaments de Girl Guides. Fa un temps que s'ha apuntat al grup d'escoltes d'aquí. Quan està fent activitats amb ells la veiem plenament feliç. Ha après a fer coses de supervivència, a muntar tendes grans i ha fet una gran amiga. Ei, ja hem plantat la senyera a costat de la bandera canadenca!!!
Arriben tots els "events" de final de curs. Concerts de piano i sobretot festes de Graduació.
L'Anna està convidada a assistir a la graduació dels nens de 8è de l'escola on va anar primer quan vam arribar aquí. Serà el dia 24 de juny.
I ahir vam assistir a la Graduació dels Universitaris. En Caesar (en realitat es diu Yang), el noi xinés amb vaig ajudar a aprendre castellà a la tardor, es graduava ahir. La seva mare va viatjar des de la Xina per acompanyar-lo i li feia molta il·lusió que nosaltres també hi fossim.
Va ser una acte com a les pelis, totalment.
En Yang va venir a Canadà fa cinc anys. Quan va acabar la secundària a la Xina, els seus pares el van apuntar a una universitat canadenca i el van enviar cap aquí. Ell es va trobar sol a Toronto sense temps gairebé ni d'haver-se acomiadat. Els primers temps van ser molt durs. Ara està situat, té amics i s'ha graduat. A ell segurament li agradaria quedar-se però ara la seva familia ja li ha comprat un pis a Beijin i espera que torni per casar-se, tenir dos fills i cuidar els pares. És un nano encantador, educadissim i molt treballador. I accepta amb una certa resignació el seu destí de fill únic i la seva responsabilitat de tenir cura de tota la familia. Per nosaltres ha estat un gran plaer coneixer-lo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario