Santa Laura

Als paisos anglosaxons no es celebren els sants. No saben ni què són, no entenem massa què celebrem. Però nosaltres el 19 d'octubre vem fer Santa Laura. La Laura que celebrem nosaltres es una Laura que va viure a Córdoba durant el segle IX. Era filla de nobles i es va casar amb un funcionari important. Però quan l'home va morir ella es va recluir en un monastir del qual va acabar essent abadesa. I justament per això va acabar dins d'una olla bullent, aixó si proclamant a Déu fins l'últim alè.  
A mi m'agrada més pensar en l'origen romà del nom.


LAURA :  Laurus és la paraula llatina que procedeix del nom de Laura. Es el llorer, és la corona  del triomf, és la victòria i ... des de Petrarca és la passió. Laura es el nom femení de llorer que així incorpora la gràcia i la bellesa femenina al seu altíssim valor simbòlic. El llorer és un arbre sagrat  procedent de la India, que manté el seu prestigi des de l’ antiga Grècia, fins als nostres dies. El seu verdor perenne, la seva elegància, el seu perfum i les virtuts que la acompanyen, han coronat amb ell els  poetes i els vencedors. Amb el nom de Laura , que és un nom bellíssim, mai s’ ha prodigat en  excés,  per el que manté d’ aquella aura de nom selecte que contribueix a  ennoblir-lo.

Els avis li havien enviat un rellotge que va arribar puntualment. I nosaltres hi vam afegir roba (la Laura ja comença a fer servir la talla S de noies!!!), un llibre amb històries d'avions (des que va fer un curset d'aviació a l'estiu ara diu que vol ser pilot) i el regal estrella el joc de SIMS 3 PETS.