Descansar, descansar per Nadal... doncs no gaire!

Els dies de Nadal a casa van ser realment intensos. No vam parar de fer coses. Ens va anar molt bé poder disposar encara en certa manera del nostre pis al Prat de la Riba. Hi vam poder anar algun dia, sentir-nos altre cop com a casa. Però de fet vam tenir el camp base a Vacarisses a casa dels pares i no vam parar d'anar d'un lloc a un altre. Quan mires enrera va ser com una mica de bojos però molt guapo, la veritat.


La Laura va passar tres dies al CEIP Torredemer amb els seus amics del curs passat i l'Anna el dia 22 va poder anar d'excursió a Barna amb els de la Tecnos i, a la tornada, festa d'aniversari sopresa. Es van presentar 28 criatures al nostre pis (i jo només havia comprat patates per 10 o 12!!). Va ser una passada!!!

Després el Tió, el dia de Nadal, festes i més festes. Sobretot retrobades de família i bons àpats.

Aquest tió va cagar....

Aquest portàtil per la Laura, increible!!

I vinga menjar, xerrar i riure...

Trobada de cosins, feia molt de temps que no coincidiem tots junts

 

CAP D'ANY com sempre a casa l'Emilio i la Rosa i a celebrar l'aniversari de l'avi.

Hi van haver moltes més trobades, sopars. visites... totes no ens hi caben al blog però recordem tots aquest moments, van ser vitamines per l'ànima. El comiat aquest cop va ser potser més estrany i dolorós que el primer cop. Sabem que no passarà gaire temps fins que ens tornem a veure però costa dir adéu, sobretot als "més veterans" i als més "menuts".

El viatge de tornada va ser una mica penós. Volàvem via Amsterdam. Vam fer nit allà. L'Anna va marxar que ja no es trobava bé. Va vomitar així d'arribar a Amsterdam, va vomitar tota la nit, tot el camí i fins i tot al damunt d'una dona policia al control de passaports dels EE.UU. Una mica més i quedem detinguts en quarentena per "infecciosos". Llavors a Detroit vam arribar al mateix moment que dos grans avions de la Xina i vam estar més de dues hores per passar control d'immigració. Amb això vam perdre la connexió i... 6 hores més d'espera a l'aeroport. I per acabar de rematar, quan vam arribar a l'aeroport de Sault Michigan, on teniem el cotxe, només vam recollir tres de les quatre maletes, una no va arribar!! En fi, remate y fin de fiesta. Però res greu que no es vagi resoldre amb 12 hores de son. La Laura l'endemà al despertar-se va dir: Que contenta estic d'estar a casa!!