Parlem de l'escola

L'escola, l'escola... L'entrada al blog que vaig fer al setembre sobre el primer dia d'escola és l'entrada més vista de totes les que he fet. Va ser un moment emocionant. A partir d'aquí ja no n'he tornat a parlar. I, en canvi, el tema escola és el que ens ha demanat més esforços d'adaptació.  És un tema que personalment m'ha amoinat tant que no n'he pogut ni parlar fins ara. 


L'altra dia escrivia amb una certa alegria que l'Anna després de Nadal ha començat a anar al High School. Això és el final d'un procés i el principi d'un altre. Ja us podeu imaginar que no ha estat fàcil decidir-ho, ni per a nosaltres ni sobretot per a ella. 


El primer pas d'aquest camí va ser trencar amb la imatge amb la que veniem: 

CANADÀ - PARADÍS DE L'EDUCACIÓ

Doncs, Canadà és molt gran i, justament aquí on sóm, el tema educació està una mica precari. Pel que hem anat descobrint, aquesta és una comunitat petita i aïllada, el Sud de la provincia d'Ontario s'emporta tots els diners i, sobretot, aquí no estan acostumats a rebre gent de fora. 

Tots tenim la imatge de Canadà com un pais obert i integrador amb un dels màxim estandarts del món educatiu, una referència a nivell mundial. Però això possiblement a Alberta, a New Brunswick o a Vancuver. Però a Sault Sainte Marie encara els queda molt camí per fer. 

Una de les primeres sorpreses  va ser que a l'escola l'Anna i la Laura des del primer dia han fet com tots. Per bé o per mal, parlant anglès o sense parlar-ne, han fet exactament com tots. No han rebut cap atenció especial, no els han adaptat cap feina ni han rebut cap ajut específic pel fet de ser NOUVINGUTS. Com un més de la classe.

Encara ara no acabem d'entendre massa com treballen aquí ni què fan. De mates encara els veiem fer alguna feina. Però de llengua costa molt saber què fan. Hem vist que llegeixen a classe, que la mestra els llegeix un llibre i els nens escolten i després fan un petit resum (no més de 4 ratlles) del que han llegit. Res de gramàtica, res d'ortografia, res d'expressió escrita... 

I de ciències, ara han fet un projecte. Tot molt obert. Han tingut un guió de pista però cada grup s'ha organitzat com ha volgut. La sensació és que tot s'hi val, si fas 10 bé, si fas 20 també. Si ho orientes cap a la part plàstica bé, si fas un mural també bé. 

Com a familia que acaba d'arribar no tenim comunicació amb l'escola a no ser que la demanem. Si hi anem o truquem o preguntem, evidentment ens responen. Però no hi ha cap plan fet de com incorporar una nova familia que, de fet, no té ni idea de com funciona res aquí. 

I deures mai, mai, mai.

El primer trimestre ha estat plenament d'observació. Tal com moltes coses ens han xocat altres ens han sorprès agradablement. Els nens són educats. Hi ha respecte entre nens i adults i entre els companys. No es crida, no hi ha empentes, no hi gaire daltabaix a nivell de disciplina. Tot sembla apuntar que hi ha un respecte màxim cap a la infantesa, en el sentit de reconèixer que aquesta etapa d'infants mai no torna i, per tant, els nens bàsicament han de jugar i gaudir d'aquesta etapa. Per això no els atapaeixen a deures. Hi ha temps lliure, molt. Alguns bastants fan esport, altres música, altres res. 

Però també amb aquest temps hem trobat veus crítiques que comparteixen amb nosaltres que l'escola no és l'entorn estimulador i integrador que hauria de ser. Si no més aviat un entorn apalancat, excessivament conservador i resistent als canvis. 

Però, a on del món la institució escolar no és així???

 

La nostra experiència ens ha generat dubtes i reflexions. 

Si ens haguessim de quedar aquí potser la millor solució seria aprendre a navegar amb el que hi ha aquí. Però si pensem que d'aquí a un temps podem retornar a Catalunya pensem que hem de preveure què pot passar.

La inèrcia del què feiem abans de venir és forta. Tots tenim una idea al cap del què es fa a l'escola. I davant d'una cosa completament diferent la primera sensació és de desconcert i desconfiança. 

Per trobar una mica de tranquilitat, ara per ara, ens organitzem així. De 9 a 3.30 la Laura va a escola. No l'emociona gairebé res. Juga amb els companys i ara ha decidit que a les hores de pati anirà a ajudar a l'aula de Multineeds, on hi ha nens amb paralisi cerabral. A ella li agrada ajudar i sobretot s'estalvia el fred del pati. Li agrada repartir la milk a la classe dels petits i ara està disfrutant d'una lectura d'un llibre sobre el nacisme i la guerra. Ho troba molt interessant. Ha après a fer lletra d'impremta i ha millorat molt l'anglès oral. No podem dir que estigui malament però a l'escola no està descobrint l'emoció d'aprendre. Potser està aprenent moltes altres coses però aquesta no.

I com que mai no té cap deures, a les tardes que són molt llargues, continua treballant amb els llibres de text de 5è de Primària. Amb continguts locals, propers i una manera de fer a la que estava acostumada. Cada diumenge es planifica què vol fer durant la setmana. I mira de fer-ho. Uns dies amb més ganes i altres amb menys. I es relaxa tocant el piano. Li agrada. No li agrada estudiar les peces noves però li agrada tocar. I darrerament s'ha fet molt amiga de l'Stacey.

L'Anna està en un moment d'impàs. Ara té una setmana de temps mentre els nens de l'institut fan exàmens. Aquesta setmana ha decidit quedar-se a casa i fer activitats amb els llibres de 2n d'ESO. I té un dossier molt interessant que li han donat al High School sobre autoconèixement, intel·ligències múltiples i habilitats socials amb els companys. Un material molt interessant. La nova escola de l'Anna sembla tot una altra cosa, more challenging, com diuen aquí.