15 dies amb la familia

Han vingut !!!

Fa molts dies que ho esperavem. Han vingut la familia de visita. Teniem tantes ganes d'estar junts. De moment el temps màxim de separació que podem "resistir"són sis mesos. Hem tingut la sort enorme de poder viatjar per Nadal i ara a l'estiu. L'Anna i la Laura es morien de ganes d'abraçar als avis i als cosins, d'estar junts amb els tiets i de regal hem tingut la companyia de la Iris, una amiga de l'Anna. 

Han arribat a Toronto i els hem anat a buscar en un cotxe gran de lloguer. Així els nens podien anar tots junts. Hem visitat la zona i hem tingut temps per estar tots junts a casa. 

Una setmana abans la Laura s'ha trencat un os del canell jugant al pati de l'escola. Ha estat un daltabaix per ella que comptava banyar-se a les piscines dels hotels i fer-los un concert de piano. Les coses van així.

Però un braç trencat no ens ha amargat la visita. Hem tirat endavant amb el pla previst. Primer visita a Toronto. Hem pujat a la CN Tower i ja se sap que des de dalt es veu...

TORONTONTERO !!

I vam tenir la sort de coincidir amb els dos arquitectes que varen construir la torre que no se per quin motiu casualment eren allà signant uns llibres. 

De Toronto cap a Sudbury, molts quilòmetres de carretera on la familia es va adonar que realment estem al cul del món. A Sudbury visita al Science North Museum, un lloc xulissim. Un museu interactiu que va entretenir-nos a tots. 

L'arribada a Soo i el descobriment de la casa va ser molt emocionant. Malgrat tots havien "conegut" el lloc on vivim a través de l'Skipe mai és el mateix que trepitjar el terreny de veritat. Tothom va estar molt bé, van conèixer alguns veins i amics d'aqui i vam viure com en una casa de colònies durant una setmana. 

I per si encara no erem prou colla, també venien tota la canalla del veinat...

a jugar i a celebrar aniversaris. La cuina i el rentavaixelles no varen parar mai. Ha estat fantàstic. 






L'únic incident del viatge va ser unes picades de mosquit (o de black flies, o de deer flies o de ves a saber quin bitxo perillossissim). Un dels dies que varem anar d'excursió ens vam quedar a dinar a prop del riu. Enorme imprudència al nord d'Ontario a aquesta època. Abans no ho sabiem, ara si. Allà vam ser picats de dalt a baix. Unes picades que no vam notar al principi. No va ser fins que vam pujar al cotxe que vam veure que a l'Àlex li regalimava la sang front avall. Aquestes bèsties no piquen, mosseguen. Et queda com un morat i en altres casos arrenquen un tros de pell i sagnes. Un fàstig, vaja. A la Pieria se li van inflar tant les picades que vam acabar a l'hospital. En fi. Mireu l'Àlex com estava de guapa amb aquesta gorra amb mosquitera.

Malgrat el desastre de les picades, l'excursió va valer la pena. És un lloc preciós.

El pare i la mare els més "pintxos" de la colla...