The Guest

El dia 10 vam tornar a casa. La casa estava buida i silenciosa.  L'Anna deia: "Hem estat tant de temps esperant-los i aquests dies s'han fet tan curts que segons com sembla que tot plegat hagi estat un somni."

Sort que a la porta ens esperaven els dibuixos que els nens havien fet abans de marxar. Una empremta per adonar-nos que realment la familia havia estat aquí.

 

Es fa molt estrany estar sols, amb tot l'estiu per endavant, sense la rutina de l'escola...

Ens hem pres els primers dies de la setmana per rentar la roba i tornar tots els matalassos a lloc. Però...ufff. 

Fa uns dies vam veure al diari un anunci que buscaven families que poguessin tenir a casa estudiants del Japó, Italia i Espanya que venien aqui per aprendre anglès. En un "arrebato" hi vaig fer un mail. Al cap de 5 min. ja rebiem la resposta. Ens demanavem si podiem acollir a un noi del Quebec que encara no sabien on posar-lo i que arribava l'endemà.
Així que ara tenim un convidat a casa. Es diu Emile, parla francès i poc anglès. És educat, timid i silenciós. Dorm a l'habitació de la Laura i fa poc soroll. El primer dia també vam tenir sopant a casa l'Arnau, un noi de Premià de Mar que ha vingut amb la mateixa organització. 

La vida té uns punts simpàtics. Fa un any acabavem d'arribar. La Laura estrenava les seves primeres paraules d'anglès. Un any just després la vida ens regala una situació per adonar-nos de tot el que hem après. Ara la Laura i l'Anna ensenyen anglès a un canadenc!!! És molt guapo de veure els recursos que tenen per buscar sinònims i maneres d'explicar el significat de les paraules que el nen va aprenent cada dia. Serà una experiència molt xula. 

Aquest noi parla una mica de castellà perquè ha viatjat a Costa Rica i Guatemala. Entre la mica de castellà i el seu francès fa que quan parlem entre nosaltres sovint el veiem que somriu perquè "pilla" tot el que diem. 

I vinga, que no decaiga... ha tornat l'activitat a casa, esmorzars, dinars, sopars i divertimento de tota mena. Un vespre vam fer un foc al pati i vam coure una mena de pasta dolça a l'estil de les Guirl Guides. Ens ho va ensenyar la Laura. Es cou al foc i després es menja amb melmedada a dins.

 

I un altre dia, també a petició de la Laura (que portava tres dies demanant-ho sense parar!), van muntar la tenda de campanya al pati del vei i van dormir a dins.  No hi ha com tenir idees i energia per fer-les.