El primer mes

Aviat farà un mes que sóm aquí. Ahir vam passar per davant de la botiga on vam comprar els matalassos i semblava que fes una eternitat. I fa només tres setmanes.
Aquest primer moment és intens. Cada dia està molt ple de novetats i el temps passa d'una manera molt estranya.

Però el primer mes ens ha ensenyat moltes coses. 

Instintivament cada cosa de la vida de cada dia es contrasta amb com la feien a Catalunya. És igual? És diferent? De moment no ens dona temps a valorar si és millor o pitjor. Només ens anem adaptant. I aquestes són algunes de les coses que hem après fins ara.

La ciutat

Terrassa                                                                               Sault Saint Marie    

De més de 200.000                                    a 75.000 habitants
Dels pisos                                                      a les cases baixes, carrers amples i jardins
Tocant a St.Llorenç                                     a costat del riu St.Marie i del llac Superior


Però hem estat molt de sort, veniem d'un barri tranquil amb molt bons veïns i estem en un barri tranquil amb molt bons veïns. Quan vam escollir la casa no ens ho imaginavem però estem en una àrea de la ciutat privilegiada, tocant a la universitat i amb uns nivells de seguretat i tranquilitat que et permet viure sempre amb les portes obertes. 

El temps

El temps ara a l'agost ha estat 

tan o més caluros que a Catalunya. Es fa difícil de creure que d'aqui a uns mesos tot quedi ple de neu i arribem a més de 20 sota zero. De moment ens hem banyat, hem pres el sol i hem pogut disfrutar del jardí i de l'aire lliure.

Algunes tardes plou però ha fet molta xafogor i als vespres dormim només amb un llençol.

Les botigues

Hem trobat de tot menys un bon jabugo! Però si "spanish chorizo" i manchego. 

Els supermercats són espectaculars, hi ha mil varietats de tot el que et puguis imaginar, menjars d'altres països, fruita i verdura fresca i carn i peix. El menjar no és car. 

No hi ha botigues de barri, aqui tothom compra a les grans superficies, algunes obertes 24h.

Els amish venen verdures conreades per ells i molts grangers venen la seva collita o fuites del bosc.

Pel menjar i coses de neteja  a Terrassa al Pryca aqui al Metro

Per coses de bricolatge a Terrassa Leroy Merlin aqui Home Depot

Per la benzaina...                                                       

El reciclatge

Treure les deixalles ha estat tot una adaptació. Aqui el camió només passa un cop a la setmana. El diumenge al vespre tothom treu unes caixes a la porta de casa. I dilluns passen a recollir-les. Son molt estrictes, només es poden fer servir les caixes especialment previstes pel municipi per això i només reciclen algunes coses. Hi ha un tope de "porqueria" per casa, persona i setmana. Si et passes pagues. 

Ah i alerta, aqui els colors són diferents: GROC= PAPER, BLAU= PLÀSTIC.

El "garbage", vol dir orgànic, caques de gos i tot allò que ells no reciclen va en un cubell gros negre que ha d'anar tapat perquè no l'obrin els mapatxes o els óssos. 

Les restes de jardí (fulles, troncs, etc.) només es recullen cada quinze dies i han d'anar amb bosses de paper especialment pensades per això.

La primera setmana ho vam fer fatal, ja us ho imagineu, oi???

Ara hem descobert on hi ha la deixalleria municipal perquè quan t'estas instal·lant només un cop a la setmana de recollida queda curt. 

                                                                                  

Les escoles

De moment encara no hem començat, les escoles aqui també comencen el dia 7 de setembre. L'altra dia i vam passar i feien campus d'estiu. I un altre dia vam entrar a veure si hi havia el directori vam conèixer el conserge. Ens va semblar que, com allà, és un personatge clau a les escoles.  Fa molta emoció i nervis pensar en el dia 7!!!

Ja informarem...

La biblioteca

La xarxa de biblioteques aqui està ben muntada, a cada barri n'hi ha. Les diferencies que hem trobat és que aquí no hi ha límit de llibres, et pots endur tots els que vulguis i 10 videos o DVD.  Però els has de tornar el dia que toca sino... a pagar multa.

Els cotxes i conduir

Aqui no es pot córrer, aquesta és la diferencia més bàsica que hem notat. I la gent no corre, ni a la ciutat ni a les carreteres. Ni tampoc pita. Van com tranquils, una mica embobats segons com. I imagino que a l'hivern encara corren menys!!!

Quan arribes a un semàfor, encara que estigui en vermell, si vols anar a la dreta pots tombar, no cal que t'esperis. 

Els carrers són tan amples que la gent s'atura tot un tros abans d'arribar al semàfor. Això els primers dies despista una mica.

I es pot girar i travessar per tot arreu, encara que hi hagi una linia continua. La gent gira a qualsevol lloc i creua dos o tres carrils per anar a l'altra banda. 

Pel demés, tot igual. De seguida t'acostumes a conduir per aqui.

El cinema

Tot igual. Volum molt alt i molta olor de crispetes. El dimarts és el dia de l'espectador i fan una tarifa familiar molt guapa: tres entrades ens van costar 14 $. Em sembla que hi anirem sovint.

Ah, el Movie record d'abans de la peli era curiós, van fer un anunci pels nens explicant-los com preparar-se per anar a l'escola. Això allà jo no ho he vist mai. Vem anar a veure Step up 3 i ens ho vam passar bé.