Lo prometido es deuda

Les nenes van venir al Canadà amb la promesa que quan visquessim en una casa podrien tenir un gos. És una promesa que els vam fer fa molt de temps pensant que era difícil que mai  visquessim en una casa. Però... ara vivim en una casa. Doncs.... no excuse!!

L'hem anat a buscar a la gossera d'aquí, a l'Animal Shelter. Primer havia de ser un gos de 6 anys, el Bryan. Però el dia que l'anavem a recollir a l'arribar feia 20 min. que l'havien adoptat. I llavors ens van ensenyar un cadellet de Husky barrejat amb Labrador. Una autèntica temptació. És l'Archie i ja viu a casa des d'ahir. Avui no hem dormit en tota la nit, s'ha despertat cada dues hores per pixar. Sort que ha entès rapidament que s'ha d'anar al pati a fer això.
No se si a les fotos es veu prou bé però té un ull de cada color. Preciós...

Ah, i moraleja per nosaltres, no prometis mai allò que no pensis acomplir.