Els primers convidats

Portavem menys d'una setmana a la casa i al poble. Voliem anar a fer una volta pel llac Superior però plovia molt i ens vam emmandrir. Vam decidir anar al Visitor Center, una oficina d'informació d'Ontario per veure què tenim al voltant d'on estem i anar-hi algun dia que no faci tan mal temps.
A la porta ens vam creuar amb dos ciclistes, xops... xops. Duien un rètol a la bici que deia que venien cycling des d'Holanda. No ens vam poder estar de saludar-los. Ens va venir a la memòria tota la mullena que nosaltres vam agafar a Holanda quan hi vam anar de vacances amb les nostres bicis. Havien fet ja més de 5.000km des de Colorado travessant varis estats a USA. Tenien tots dos més de 50 anys.
Els vam oferir que si els calia res podien venir a casa.
I ho van fer. Es van presentar al cap d'un parell d'hores i s'hi van estar fins l'endemà.
Molt bona gent, una estona molt agradable al vespre sopant a la illeta de la cuina perquè no tenim més taula ni cadires. I van dormir a l'habitació recent pintada de la Laura, damunt del parket. No els vam poder oferir més, dutxa, sopar, conversa i un sostre. Però ho van agraïr molt.

Companys de pedalada o "com agermanen les penuries i la mullena"

Sopar de luxe a la illeta de la cuina
(no tenim taula de menjador...jejeje)

Dediquem aquesta entrada del blog als nostres amics de la familia Weisz-Font
 (amb ells ens vam mullar junts per Holanda)