Fa molts anys, quan estava estudiant logopedia a l'Hospital de St. Pau, vaig conèixer un home de Cadis, el Vicente. S'havia desplaçat a BCN amb tota la seva familia per estudiar aquesta carrera. Llavors tenia la seva primera dona, la Paca, un nen petit i esperaven el segon fill.
Amb el Vicente sóm amics de l'ànima. Vam estudiar junts i sempre més ens hem seguit el fil de la vida, estiguem on estiguem.
El Fabio, el seu fill, ens ha vist comptades ocasions però ens estima molt.
Un dia, quan ja estavem embolicats preparant el trasllat al Canadà, el Fabio va venir des del sud a veure uns amics de BCN. I ens va fer una visita a casa. Ell i jo vam pujar al terrat i mentre es ponia el sol li vaig dir: "Fabio, el piso va a quedar libre, si quieres venirte a estudiar a Barcelona tienes donde dormir". Ell em va mirar i em va dir: me encantaria...
Avui el Fabio m'ha notificat que li han donat el trasllat i que pot continuar els seus estudis a Barna. Només hi havia 3 places i 20 sol·licituds i li han donat una a ell!!!
És com si el cercle es tanqués. Aqui ens vam conèixer amb el seu pare, ara ell d'alguna manera torna a casa, a un lloc on hi va passar temps de la seva infantesa i a casa nostra.
Em dona molta calma que ell estigui a casa i ens cuidi el pis mentre nosaltres no hi som.
I em sembla que hi pot ser moooolt feliç.
Vol dir que si veieu llum al balcó de casa que sapigueu que no són ocupes, serà que ja ha arribat el Fabio a casa.
Bona sort, Fabbiette!
No hay comentarios:
Publicar un comentario