Unpacking

Desempaquetar... desfer les caixes que vam fer fa uns quants mesos i que han travessat tot un mar fins aquí. M'està representant tota una experiència. El procés de fer caixes ja va ser molt revelador. Què ens emportem? Què deixen i guardem? Què llencem? Què regalem?
De fet... de què estem a punt per desenganxar-nos i de què no. 
I jo personalment estava poc a punt. Vam posar moltes coses a les caixes. Coses que ens semblaven importants mentre feiem el packing.  I que ara, un cop aquí, no totes ho son tant. 


Vam viure un mes i mig sense trobar a faltar gaire res. De fet m'encantava la sensació de lleugeresa, de viure amb molt poca cosa. Quatre plats, un armari només amb roba escollida, coses de posar i rentar. Una sensació de provisionalitat però també de llibertat. 
I, mentre no arribaven les caixes, vam comprar nous llençols i estovalles i draps de cuina i tovalloles. Només una cosa de cada. Però tot nou. 


I finalment van arribar les caixes. Algunes coses ens ha fet molta il·lusió retrobar-les. Els milers de clics, han arribat i estan escampats per tot el basement. El que sempre havien volgut l'Anna i la Laura, espai per muntar-ho tot junt, un autèntic pais de clics. 
El gran llibre de la cuina catalana i el de Catalunya des de l'aire, fotos, les cantimplores de les bicis i les botes de muntanya, els estris de cuina amb el meu ganivet preferit, fotos, el quadre de Riells... Però moltes coses estan al garatge. Com en un moll d'espera. Si les trec, on les poso?? Abans cada cosa tenia el seu lloc. Ara per a cada cosa cal buscar-li un nou lloc i això es tradueix en temps. 
Hauré de buscar aviat les caixes de la roba d'abric. Aixó si o si. 
Però altres coses fa una mandra!!! Mandra d'organitzar, d'endreçar, de classificar... 
En una moguda d'aquestes ràpidament t'adones que carreguem massa objectes a les nostres motxilles. No cal tanta cosa. No cal...


Però lentament les habitacions es tornen a omplir, els armaris es tornen a omplir i tot comença a fer cara de casa, de hogar, looks like home. 
Potser és això el que em fa mandra o por. Adonar-me que ara això és alguna cosa més que unes vacances, ens estem instal·lant. Per un temps que no sabem com serà.