PRIMER DIA D'ESCOLA

Abans de les 7 ja estava tothom llevat. Osti, quins nervisssss.....


Imagineu, com cada cop que comença el cole però aquesta vegada amb mil preguntes:

què em poso??!!

què posem a dins del lunch bag??

Tenim tot el que cal??!

Per quina porta hem d'entrar??

On deuen ser els lavabos??

Que seran molt alts els de 8è?!

I si no entenem res de res en tot el matí??!!

Hem esmorzat, amb l'Archie donant voltes per la cuina, hem preparat els lunch bags...

Mireu la cara de la Laura. I l'Anna porta la processó per dins

I, tant bé com hem pogut, cap a l'escola. Primer ens hem trobat al Bob i la Lee que també estaven nerviosos perquè la seva neta comença a P3. I després a la veina del número 50, una dona molt divertida i una mica esbojarrada. Anava amb la bata de saltar del llit. Ens ha vingut a abraçar i a desitjar-nos que fos un gran dia i ens ha volgut ensenyar, tant si com no, el camí d'anar a l'escola pel mig del bosc. I ha vingut amb les sabatilles i la bata!!! Tot plegat afegit als nervis ha estat una mica surrealista. 
A l'arribar realment no sabiem per quina de les 4 portes haviem d'entrar. Hem vist de seguida al nostre estimat Peter i a la mare de la Mackenzie que feia fotos a tort i a dret. 
I la Laura ja ha estat col·locada.

El Peter equipat amb botes d'aigua...

A les 9 menys 5 minuts ha sonat un timbre com de fàbrica. La Laura s'ha posat a la seva fila i cap dins. 

Al fons, amb jersei de color rosa, la Mrs. Dodson, la profe de la Laura. I a primer pla la Laura amb cara de: "Jo me'n vull tornar al Torredemer, plissss...."

Llavors amb l'Anna em donat tota la volta a l'escola i hem vist que...

 ...els de 8è ja eren asseguts a la seva classe !!!

Hem decidit passar per secretaria i que l'amabilissima Mrs. Crozier, la secre, ens acompanyes. De seguida ha sortit la Mrs.Grisdale (Becky) a rebre l'Anna. Anava guapíssima la profe, amb faldilles i talonassos!!! L'Anna estava feta un flam. M'ha dit: pregunta-li on deixo el lunch bag.

En fi, ha entrat cap dins i.... jo cap fora feta una mar de llàgrimes. 

Ha sigut un moment molt dur. M'he sentit que les havia "tirat" allà dins i que ara era feina seva. Que jo ja no les podia ajudar més. SOLES ANTE EL PELIGRO. 

He agafat el cotxe, plorant, i he arribat a casa, plorant. He obert el gos perquè sortis a pixar, plorant, i l'he tornat a entrar, plorant. M'he fet un te, plorant. I llavors ha trucat el Pere i he contestat, plorant. 

Suposo que no podia ser d'altra manera però, ha sigut molt dur. Després de tot un mes tots quatre junts, barallant-nos per adaptar-nos però tots quatre. Avui de cop, l'Anna i la Laura soles, cadascuna a la seva classe. I jo sola a casa COM UNA MUSSOLA!!!!. Sort del gos....

A l'hora del pati m'he eixugat les llàgrimes i els mocs i he anat a "espiar-les". M'he sentit molt rara perquè sovint com a mestra he criticat durament les mames fleumes que feien això. Però avui ho he fet. Hi he anat amb el cotxe i no he sortit de dins (sóc fleuma però no tant...). I he vist la Laura que sortia amb un grupet de nenes i passejaven pel pati. I he vist de lluny a l'Anna que també estava rodejada de nens. I he pensat, no estan soles. 

I llavors he vist un cel molt blau i un nuvols blancs i un aire molt net i he respirat.