Hola i Adéu

Avui ha marxat una amiga de la ciutat. Coneixer la Marise ha estat com un suspir. Només hem tingut unes quantes setmanes. Ens vam trobar per casualitat en un mercat passejant pel Silvan Circle. I podem dir que ens hem fet amics. Sona estrany, en tant poc temps podem dir amics?? Doncs en aquest cas si, segur. La Marise es defineix com a NipoBrasilenya. Ha vingut 6 mesos a fer una part del seu doctorat al Forestry Center i ara se'n torna a casa.
Per a nosaltres ha estat un tresor trobar-la. Hem rigut, han tocat el piano juntes amb la Laura, en passejat per llocs preciosos, hem cuinat juntes, ens hem explicat coses i hem establert un lligam per sempre més. Aquestes són la mena de coses que passen quan ets lluny de casa. 
Divendres va fer una festa de comiat en un lloc d'aquells que mengen ¨alitas de pollo¨ i un cap de Moose penja darrera de la barra. Ahir vam anar a prendre la última cervesa al Canadian i avui li hem anat a dir adéu mentre acabava de tancar la maleta. Ha tingut temps per preparar un regalet per a nosaltres, una caixa amb un recull de fotos de tot el que hem fet junts aquests dies a la tapa i ple de gominoles a dins. I uns braçalets del Brasil per a les nenes. 


Ufff, costarà estar aqui sense ella. Hem quedat que algun dia l'anirem a visitar al Brasil.