L'alcada no! (es el que tots esteu pensant, oi??)
Cert, l'alcada no, pero mes coses de les que em pensava.
La setmana passada una companya em va fer saber que l'Albert Om havia tingut de "convidat" al darrer programa a l'Antoni Bassas. el nostre corresponsal de TV3 a Washington. Em vaig mirar el programa per internet i em va agradar molt.
I es que tenim una experiencia viscuda que ens uneix i, salvant les distancies, ens hem trobat amb coses molt semblants.
Quines coses??- Haver-se d'examinar de cap i de nou del carnet de conduir, teoria i practica. Ell ja ho ha fet, nosaltres estamos en ello. I ens vam haver de vendre el cotxe i comprar-ne un de nou aqui.
- Tenir un prestatge de la nevera ocupat amb garrafes de llet. Aqui tambe la venen a l'engros.
- Haver de convertir l'angles en la primera llengua d'us. Tan ell com jo fem servir les dependentes del supermercat, l'home de la benzinera o l'avi que talla la gespa de professors d'angles. He de confesar que vaig quedar tranquila quan vaig sentir l'angles del Bassas i de l'Albert Om. Tambe els deuen dir: You have an accent, don't you?!
- Viure en un lloc tranquil. on es pot passejar en bicicleta . Un lloc on quan surts al carrer sovint sembla una ciutat fantasma perque la gent fa vida a dins de les cases no a fora al carrer com estem acostumats a Catalunya.
- Descobrir la magia de l'Skipe, el facebook, els blogs i tot el que faci falta per estar en contacte amb els amics de sempre. Pero tot i amb aixo descobrir que cap nova tecnologia pot substituir el tacte i l'olfacte. Al programa en Bassas li ho explica molt be a l'Albert mentre li diu la ilusio que li fa veure'l alla, a la seva cuina.
- Ah, una darrera coincidencia. Abans de marxar de Catalunya una molt bona amiga em va regalar un muntatge de fotos amb musica. Un regal precios. Doncs, la mateixa peca esta a la banda sonora del programa. La musica es guapa i la lletra no te perdua!
Aqui teniu la canco en questio:
Davant d'un futur incert
Davant d’un futur incert
Amb molt per descobrir
No vull decidir
I perdre aquest moment.
Just abans de començar
La boira es pot palpar
Jo vull perdre el fil
En un full de somni
Ja no em va la realitat
La llum m’és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre’m amb al llit
I escoltar la pluja
On es la llibertat
De no voler escollir?
Jo em vull quedar aquí
I viure com abans
Al marge d’un camí
Veient com passa el temps
Jo ara vull estar
Arran de terra
Ja no em va la realitat
La llum m’és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre’m amb al llit
I escoltar la pluja
Sanjosex
Per a mi la part mes emotiva del programa va ser quan l'Om li pregunta si en algun moment pensa que ha estat una decisio egoista per part seva de moure tota la familia fora de Catalunya. Per a mi aquesta tambe es la gran pregunta. En Bassas va respondre que en el proces de decidir-ho havien participat els fills. En el nostre cas tambe. I els nanos estan fent l'esforc d'adaptar-se a una nova escola, de fer nous amics, de moltes coses...
I evidentment el breu tros on apareix la dona del Bassas. Amb ella si que m'agradaria poder compartir una estona llarga. Ella tambe tenia una feina, era una professional en actiu que devia disfrutar fent el que feia i que ho va "aparcar" tot per fer costat a la seva parella. Aixo tambe em sona...
No hay comentarios:
Publicar un comentario