Hola, Annabel, preciosa. Gràcies per llegir-nos. Sabeu que sortiu molt sovint a les converses de casa nostra?? Com pot ser que amb tant poc temps compartit hagiu arribat tan al fons?? Jo també enyoro les converses amb les amigues. Les presencials, amb abraçades i possibilitats d'agafar-se la ma, mirar-se als ulls. Però, l'experiència de ser lluny ha confirmat tota la gent que tenim "a prop". Us estimem molt, petons al Jordi i a tots els nens.
Bona música...que sàpigues que soc aqui...ben a prop..buscan un lloc per passar una estona junts...un cafè i una tertulia...Us anyoro....
ResponderEliminarGracies per escriure en aquest diari, perque us veig, i us sento....
Hola, Annabel, preciosa.
ResponderEliminarGràcies per llegir-nos. Sabeu que sortiu molt sovint a les converses de casa nostra?? Com pot ser que amb tant poc temps compartit hagiu arribat tan al fons?? Jo també enyoro les converses amb les amigues. Les presencials, amb abraçades i possibilitats d'agafar-se la ma, mirar-se als ulls. Però, l'experiència de ser lluny ha confirmat tota la gent que tenim "a prop". Us estimem molt, petons al Jordi i a tots els nens.
Hola guapa! per fí et trobo, m'encanta el teu bloc, lleguin-te em sento més aprop teu. Petons
ResponderEliminar